colesterol

EL COLESTEROL, UN ENEMIC PÚBLIC?

Això ens ha fet creure la publicitat enganyosa, introduint productes "light" que més aviat hauríem de nomenar "heavies", que de cap forma tenen cura de la nostra salut, tan sols són campanyes de marqueting. De fet, el colesterol forma part del nostre organisme i forma part esencial del control de l'estrés i del nostre estat nerviós, és més, sense colesterol, moriríem.

Per tant, podem dir que el colesterol no és dolent, però sí que ho és aquell que prové dels greixos manipulats de forma industrial. Els greixos de per sí no només són la nostra font energètica, sinó que participen en un munt de procesos bioquímics del nostre cos i els necessitem per viure i per un correcte funcionament fisiològic del nostre organisme. 

Quins són els greixos nocius? En termes generals es pot dir que un greix és més nociu quant més sòlid sigui, o quan més alt sigui el seu punt de fusió. Si el greix és fluid lliscarà i no es concentrarà en cap part del cos, ans al contrari dels greixos sòlids que tendiran a quedar-se retinguts i solidificar-se en els vasos sanguinis dificultant la circulació de la sang. 

Els greixos es poden classificar en saturats o trans i insaturats o cis. A pesar que els primers no els trobem en quantitat superior del 0,5% en els aliments d'origen natural, en productes industrials es troben de forma alarmant, com en el pa, la bolleria, els dolços, pastissos, patates fregides, margarines i greixos vegetals tractats industrialment que sobrepassen un 35% de greixos presents. Aquest alt contingut es deu a la manipulació que es fa dels aliments, com escalfament, hidrogenització... Aquests greixos trans són tan nocius que hi ha països que han prohibit la seva utilització en hosteleria.

Els greixos trans es van descobrir el 1920 i des de llavors el seu consum ha seguit augmentant. Un exemple colpidor de greixos trans és el tractament d'algunes margarines, que de forma natural serien olis i es converteixen en alguna cosa semblant a la mantega. La margarina per si sola no conté colesterol, però les manipulacions industrials la converteixen en un potent contenidor de greixos trans. 

Així hauríem de parlar d'àcids grasos esencials o AGE, dels quals n'hauríem de consumir un 3% del total de les calories diàries. En els homes les necessitats són una mica superiors, així com en les dones durant l'embaràs, la lactància o els nens durant la infància, ja que el 60% del nostre cervell està format per greixos d'alta qualitat biològica. La deficiència dels AGE provoca sequedat a la pell, a la boca i als ulls, la cicatrització és més lenta, menor fertilitat, procesos inflamatoris com l'artritis i deficiències immnunològiques. 

ELS ENZIMS

Donem molta importància i es parla molt en els mitjans de comunicació d'òrgans vitals del nostre cos com el cervell, el cor, les artèries... però hem de tenir cura dels petits compostos que vetllen per la salut d'aquests òrgans, perquè si no funcionen bé hem d'anar a la rel del problema. 
Els enzims són un d'aquests compostos que, fins ara, es pensava que només eren catalitzadors de la digestió, però sabem que el seu paper és molt més ampli. 
Els enzims són vitals i qualsevol aliment cru i fresc en conté. El problema esdevé amb la manipulació dels aliments que es fa actualment: calor intens, humitat excesiva, radiació, tractaments químics, refinaments, conservació, pasteurització... que destrueixen els enzims que de forma natural contenen els productes que mengem. Tot allò que mengem passa a formar part del nostre cos de forma immediata, i tot allò que no té enzims vius és un aliment mort que entra en lluita amb el nostre sistema digestiu perquè es converteix en subproducte tòxic i desencadena el que es coneix com toxèmia, que no és altra cosa que l'acumulació de tòxics. 
Avui en dia sabem que a través de l'alimentació podem prevenir malalties metabòliques i degeneratives, i que també són reversibles. Malalties com el càncer, el colesterol, diabetis, àcid úric, al·lèrgies les podem reduir i eliminar si introduim dins la nostra dieta producte fresc i cru i eliminem els aliments de la "dieta moderna occidental", és a dir, aliments manipulats, precuinats, amb additius, aromatitzants, amb colorants, o sigui, aliments adulterats. 

ALIMENTS DESACONSELLABLES PELS AFECTATS PER LA INTOLERANCIA A LA HISTAMINA -

Taronja, llimona, mandarina, pomelo, kiwi, pinya, papaia, gerds, alvocat, plàtan, maduixa, prunes. 
- Xocolata i derivats ( nocilla, cola-cao, bombons...)  xocolata de llet, puré de patata artificial, gelats, flam, crema catalana...). 
- Vaca: Llet i derivats (formatge,iogurt, actimel, cacaolat, natilles, nata, 
- Soja: Llet de soja i derivats, ( miso, tempe, tamari, tofu, lecitina de soja, brots de soja, iogurt de soja, salsa de soja...). 
- Cafè, te, alcohol, cervesa, vi, vinagre i confitats. 
- Peix blau i marisc. 
- Fruits secs (nous, cacauets, ametlles). 
- Porc i embotits, carn de la nevera de més de 48 hores. 
- Blat i derivats ( pa, pasta, cereals, pizzes, pastisseria, bolleries, farines, arrebossats...) 
- Tomàquet, pebrot, albergínia, patata, espinacs i bledes. I verdures fermentades com el xucrut. 
- Sucre blanc i additius ( glutamat o E-621, aspartam, gelats, pastissos, xuxes...) 
- Envasats en extracte, fumats, conserves o fermentats. 
- En menys quantitat també n’hi ha a la clara de l’ou, alguns llegums com els cigrons. 
- També els bolets si no són frescs... i olives... És recomanable evitar els aliments que porten gluten: blat (seità, cuscús, bulgur...), ordi, kamut, espelta, sègol, malta. I valorar si l’avena està contaminada o no. 

www.xeviverdaguer.com 

ALIMENTS SANS PELS AFECTATS PER LA INTOLERANCIA A LA HISTAMINA 
- Poma, pera, mango, coco, litxis, magrana, raïm, meló (si és molt madur no s’aconsella), síndria, fruites del bosc, figues, préssec, cireres, albercoc, nacterines… 
- Llet d’arròs, de mill, de quinoa, de sesam, de coco, d’avena (*), llet d’euga, llet de cabra o d’ovella… 
- Formatge d’ovella o de cabra FRESC (les persones sensibles han de vigilar perquè és un fermentat i, per tant, té histamina, com més fermentat més histamina porta) 
- Iogurt d’ovella o de cabra (vigilar les persones sensibles perquè també és un fermentat i, per tant, té histamina) 
- Garrofa. 
- Pa d’espelta, pasta d’espelta, farina d’espelta (*) 
- Sucre integral, estevia, sucre de coco o mel. 
- Infusions d’herbes que no portin teïna. 
- Peix blanc: llenguado, palaia, rap, lluç, halibut, bacallà, perca, calamars, pop, sèpia, congre, turbot, gall, truita de riu, llobarro, mero, orada, rajada, cap-roig... Vigilar la conservació del peix. 
- Enciam, endívies, escarola, créixens, canonges, rúcula, cols de brusel·les, coliflor, col lombarda, bròcoli, bròquil blanc, carxofes, pastanaga, moniato, cogombre, all, ceba, porro, carbassó, carbassa, espàrrecs, remolatxa, mongeta, naps, ravenets, àpit... 
- Xai, vedella, conill, senglar, pollastre, indiot... 
- Rovell de l’ou ( vigilar amb la clara de l’ou ) - Algues - Llegums: pèsols, llenties, faves, mongeta seca, azukis. 
- Llavors: lli, sèsam (tahine...), cànem, ... (*) Cal tenir en compte que els aliments que porten gluten (com l’espelta...) no són els més recomanables per cap intestí i, per tant, és millor que les persones més sensibles segueixin una dieta sense gluten: mill, quinoa, fajol (sarraí), tapioca, amarant, teff, sorgo, arròs o blat de moro. L’avena és un cereal que alguns productors ens la garanteixen lliure de gluten. Cal mirar l’etiqueta.